l'art de la publicitat

La publicitat fa doscents anys no exististia i el consum estava restringuit als productes més bàsics. Amb la industrialització el número i la varietat dels productes es multipliquen, les botigues s’omplen d’articles que poc temps enrere ni existien i que de sobte començen a ser molt demanats. En aquesta època aparèixen moltes marques diferents d’un mateix producte i cada empresa fa tot el possible per vendre la seva. La comunicació de masses facilita enormament el procès. Originariament en la premsa escrita es fundamentalment informativa. La ràdio incorpora la música i la emotivitat. Més tard el cine i la televisió aporten la imatge en moviment que marca l’inici d’una publicitat més atractiva i sofisticada. Així neix i creix la publicitat com una forma de convènçer els grans públics sobre les avantatges dels productes. El segle XX va portar molts canvis, la producció va seguir creixent, cada cop hi havia més productes iguals i va ser necessari crear mercats per vendre’ls. Les característiques dels productes van deixar de ser el més important i els publicistes es van centrar en el més bell dels objectes de consum “el cos”, en l’actualitat, el culte al cos ha passat a ser una de les característiques més notòries de la societat, on es busca la bellesa i la perfecció en el compliment d’uns cànons preestablerts, així, s’imposa la bellesa com un dret i un deure que tots hem de complir.

La publicitat cada dia aprofita més la quotidianitat, la vida diària, la vida real a l’hora de comunicar qualsevol producte, ja que el consumidor es veu reflectit. Utilitzen boniques models, homes musculosos i persones perfectes que fan servir des d’una seda dental, fins a un pinzell.

Pantene Pro-V

Com per exemple aquest anunci de Pantene Pro-V. Si haguessim de fer un anunci d’aquest producte utilitzariem, el logotip, una imatge del producte i potser la caballera d’una dona o home. No obstant aquest anunci s’abstén de anunciar el producte directament, utilitza una imatge per seduir el públic. Una imatge que té tots els requisits per cridar l’atenció. Ja que amb un primer cop d’ull podem veure que és una dona, esvelta i guapa, que sembla que porti un vestit bastant lleuguer, però realment està nua, envoltada per el llarg cabell. Aquest fet de simular una cosa que després no és ajuda a que el públic es fixi més i recordi aquella marca en concret.

Tot i així moltes marques prescindeixen d’utilitzar un cànon de bellesa esterotipat és el cas de la marca “Dove” que es va centrar en una bellesa més natural i no tant perfecte i irreal. Aquesta va recòrrer a dones del comú, dones reals, les veritables usuàries dels seus productes, així, van decidir invitar als seus comercials i realitzar una campanya publicitària de bellesa real, sense retocs ni maquillatge, va ser esperançador per al target veure’s reflectit.

Dove

No obstant l’imaginari de moltes persones associa la publicitat com una cosa irreal, ple de fantasies, i saben que gairebé sempre ha estat retocada per algun editor de fotografía.

Amb aquest video podem veure com una noia després d’una bona sessió de bellesa i fotografia és modificada per un expert en photoshop. Aquest es capaç de allargar el coll, ampliar els ulls, i mils de coses que ajuden a crear el cànon de bellesa que están buscant.

Aconseguir convènçer al públic és una feina difícil. Els publicistes cada dia han de ser més audaços, atrevits i originals. Per això la publicitat està sempre a la vanguardia de les tendencies soscials, tecnologia i la creativitat.

És per això que existeixen tants tipus de comunicació: sobre impresió, banner, emplaçament, missatges a mòbil, spots, publicitat virtual, publicitat en internet... segueix pensat! n’hi ha molta més... tu conèixes la publicitat però no ets conscient fins a quin punt està present en la teva vida: el que escoltes, menjes, veus, dius, vesteixes, al carrer, tren, avió, a la bustia, televisió a la nevera, ordinador, ràdio,... la publicitat es mostra sobre diferents suports; lluminosos, valles publicitàries, anuncis a la ràdio, premsa,a la bustia, a la parada de l’autobús, a l’autobús, a la roba... i a la televisió? quederás fascinat de les diferents tipologies que hi ha; teletiendas, sobreimpresió, emplaçaments, publireportatges, patrocinis de programes,  telepromoció, publicitat virtual... i les relacionades amb les noves tecnologies; misatges publicitaris al mòbil, banners a internet i la publicitat interactiva en la televisió o publicitat a la carta.

Com podem veure hi ha molta publicitat, i els recursos s’están acabant. Es quan apareix la publicitat creativa A

questa es basa en adabtar el que ja s’ha fet en formes que semblin diferents i poguem dir que és quelcom nou, que és veritablement creatiu. Aquesta forma de comunicació arriba a ser apassionant, expresar els mateixos discursos de sempre, tan usats en aquesta societat de consum, però de manera tant diferent.

Magnum "light" Heineken "bottoms up!"

Aquests dos anuncis un de Magnum i l’altre de Heineken a diferència de l’Oreal el producte és l’objecte principal de l’anunci. Aquests dos anuncien el producte com a “light” o “bottoms up”, i en canvi de fer-ho a través de dones primes i cuidades, crea un joc visual.  Amb el propi producte crea unes natges i el principi d’unes cuixes donant a entendre que amb aquests productes no hauràs de patir per la dieta i que podrás lluir el teu cos igual encara que consumeixis aquest producte.

Aquesta publicitat és la que aconsegueix captar la nostra atenció per el seu humor. Inclús amb els temes més delicats o vergonyosos per alguns, són anunciats de manera tan indirecta que el públic no se’n avergonyeix de mirar aquell anunci. Són productes com ara la viagra, els preservatius, lubricants..

.               Durex "XXL"

Podem veure com una noia porta dues petites tirites als extrems dels llavis. El veure "really big", "durex XXL" entenem que està parlant de uns preservatiu molt grans.

Durex

La imatge està composta per un fons rosa sobre el qual hi ha un conill format per preservatius inflats.

Condomi

En cap moment apareix el producte directament. Juguen amb una forma semblant feta amb una bombolla de sabó.

Condomi

La imatge general és un noi que fa cara de dolor. Aquesta imatge ens sobta i busquem algun element que ens pugui ajudar a trobar el sentit. És quan veiem la imatge del preservatiu, però fins que no lleguim "tastes like real fruit" no sabem exactament de que està parlant.

Viagra

La imatge general és un señor gran amb cos de jove musculat. Quan veiem la marca entenem el sentit de la publicitat.

Lubricant Manix

La imatge general és una noia sentada contemplant al mar. A banda i banda es veuen ua serie de pilones i justament on està la noia b'hi hauria de ver-hi una. La gràcia no l'entents fins que veus l'eslogan i el producte. 

Aquests anuncis relacionen un producte amb algo que aparentment no té absolutament res a veure fins que el propi espectador relaciona marca o eslogen amb imatge és aquí quan apareix el toc d’humor o un sumriure.

Moltes de les publicitats per a ser creatives han de crear mons imaginaris o coses irreals. És per això que la utilització de editors de fotografia són molt comúns en aquests tipus de comunicació. No estem parlant de petits retocs sinó de retocs com per exemple l’anunci de viagra. És el cas de una campanya de Play Station 2 realitzada per Dimitri Daniloff un dels grans mestres de retoc fotogràfic. 

Tot  i els retocs, els tocs d’humor, i els jocs visuals, i la publicitat 2D està bastant limitada. Com he esmentat abans hi ha multitud de suports sobre els quals podem comunicar. Una de les caraterístiques bàsiques de la publicitat creativa és l’adaptació del missatge amb el suport utilitzat. Per exemple, quan anem de compres, acabem sempre amb una bossa a la mà. Aquest objecte és un bon recurs per la comunicació perquè no és gaire costos i a més a més és el propi consumidor qui es velluga per tota la ciutat promocionant la marca gratuïtament. Llàstima que la majoria de les marques desaprofitin aquesta oportunitat. Dit això us mostro algunes divertides bosses que no han estat desaprofitades. En aquestes imatges veiem com el disseny juga amb les característiques tècniques de l’objecte: el forat per on passar la mà, o les nançes per on subjectar la bossa. 

El producte que promocionen és una pintaungles que evita que et mengis les ungles. La idea es basa dissenyar una boca en el forat per on passes la mà. Daquesta manera s'interpreta com si algú es mengués les ungles.

 

Aquest és molt semblant a l'anterior, simplement en canvi de haber-hi una boca hi ha una mà d'una nena. El públic interpreta com si el que porta la bossa, agafés de la mà a una nena.

Aquesta és una bossa amb un home vell dibuixat. Les nançes són una corda la qual té un sistema que quan agafes la bossa s'estira de tal manera que sembla que l'avi s'hagi penjat.

Aquesta bossa té un noi dibuixat amb cara de mal. Quan s'agafa la bossa pel forat sembla que l'hi donguis un cop de puny al cap.

Aquesta bossa té un noi dibuixat saltant a corda. Quan s'agafa la bossa per les nançes sembla que la corda estigui adalt i quan es deixa reposar la bossa les nançes baixen simulant que la corda està a baix.

Aquesta és una bossa on es veuen les cames d'una dona i l'entrecuix és el forat per on s'agafa la bossa.

Aquest aprofitament del soport no només està present en les bosses sinó en multituds de llocs. Aquest tipus de publicitat fa que el subjecte interactui amb allò que s’està anunciant.

Starbucks Coffee Company

La idea consisteix amb uns vasos de cartró els quals tenen dibuixada una boca graciosa a la part de sota.

Real Hip Hop

La idea consisteix en una publicitat en una parada d'autobús. La caballera volumètrica està impresa de tal manera i a tal altura que quan la gent seu al banc sembla que tinguin aquest cabell.

Rellotges

La idea consisteix en una publicitat dins d'un autobús, concretament a les nançes per subjectar-te quan ets dret. Aquestes están impreses uns rellotges de manera que quan t'hi agafes sembla que portis un rellotge.

Molts dels creatius han passat de la limitació de suports i han portat a terme una comunicació original, creativa amb una daptació al medi on s’anuncien sent un excelent treball i una verdadera obra d’art. Es basa en l’utilització de faroles, tapes de clavageres, escales mecàniques... 

La idea consisteix en interpretar una taça de café vista des de planta i col·locada sobra una tapa de clavaguera de la qual surt fum. El total dels components crea una imatge molt divertida. De la mateixa manera ho han fet anunciant les planxes de roba de la marca Bosch.

Dulcolax

La idea consisteix en interpretar un paper de bàter acabat sobre un suport d'entrada d'aire.

Duracell

La imatge d'unes piles duracell gegants colocades al principi de unes escales automàtiques com si fossin l'energia d'aquestes.

Ariel

La imatge colocada a una cantonada. Dos personatges, un señor ben elegant i un noi fent equilibris amb uns cafés... qui no ha xocatmai en una cantonada?

Don Límpio

La imatge corporativa de la marca pintada sobre una ratlla del pas de zebra i aquesta també ben blanca. 

Simula que el producte de neteja és eficaç

Bustop 

Una marca de roba interior s'anuncia a través d'uns panells. En aquests es veu la part de baix d'una noia amb una faldilla la qual és de roba real i cada cop que bufa el vent és veu la roba interior.

Bustop 

Una marca de roba interior s'anuncia a través d'unes pancartes penjades a les faroles les quals es confonen amb la publicitat crean la ilusió óptica de que les noies s'agafen a la pròpia farola.

Cinta adehesiva

L'anunci és en un valla publicitaria la qual té a cada cantonada un trpç de cinta gegant.

   Schweepes

L'anunci és la simulació d'una ampolla gegant dins d'una llac que surt un xorro d'aigua com si fos la pròpia beguda.

Reforce

L'anunci és una pinta enorma col·locada en els pals elèctrics d'una ciutat simulant que desenrreda cabells.

Veien aquestes últimes imatges som conscients de que la publicitat està arribant a un punt en que

Per últim us vull mostar i fer entendre que els recursos per molt utilitzats i reutilitzats que estiguin mai s’acaben i que tot depén de la imaginació que tinguem. Molta imaginació han tingut els inventors de la publicitat per la mirilla de la porta o bé el cas de la utilització de mosques reals

En aquest video veiem com la companyia de llibres alemana anomenada Eichborn va decidir anar un pas més enllà i va mostrar un nou métode de comunicació en la fira “Frankfurt Book Fair”. Com podeu veure en el video, el que van fer va ser lligar amb un fil a les mosques amb anuncis i deixar-les volar lliurament per la fira reposant-se sobre els visitants.

Marina Abramovic: voz del feminismo

Los años 60 y 70 fueron los años fuertes del principio del largo camino de la emancipación de la mujer.

Paralelamente, en el mundo del arte este sentimiento esta muy presente en las mentes de los artistas a la hora de realizar sus obras. Las artistas empiezan a experimentar con su propio cuerpo siendo en muchos casos, las protagonistas de sus obras.

Marina Abramovic además de considerarse una de las pioneras de la performance, transmite en casi todas sus obras, una necesidad de cambio de mentalidad. Enfocado principalmente en el papel de la mujer en la sociedad al mismo tiempo que en el mundo artístico.

A lo largo de su trayecto, sus trabajos se centran en criticas sociales, políticas, situaciones de guerrilla o el senzillo echo de estar en pareja, pero siempre manteniendo un punto de vista feminista. Refleja la importancia que se le da al arte cuando el artista es mujer y Lo importante que es ver el arte más allá de la definición de hombre y mujer.

Como todo su trabajo, se trata de purificaciones rituales encaminadas a liberarla de su pasado al mismo tiempo pretende la liberación de la mujer a base de romper los limites del arte, la implicación del público, abordando temas taboos o senzillamente mostrando la realidad tal como es o bien mediante metaforas de la realidad mediante sus obras.

Mediante el análisis y la utilización del cuerpo construye un discruso que pretende la desconstrucción de los cliches culturales.

Marina Abramovic a través de sus obras presenta su libertad de expresión, con su cuerpo hace lo que le plazca hasta el punto de invitar el público a hacer lo que lo mismo con su propio cuerpo. Considera su cuerpo como canal de experiencia colectiva.

Sus trabajos realizado con Ulay, amante y artista colaborador al mismo nivel el papel de hombre y la mujer en la pareja.

Por ejemplo, en su obra del arco tanto el como ella tiene el mismo poder sobre el otro, están en un mismo plano a la misma altura tanto física como mental; existe una igualdad de toma de decisión.

.

En esta misma linea feminista tenemos a Martha Rossler. Comparte con Marina Abramovic el estilo estético en el discurso de sus obras. Además de utilizar ambas la performance y su propio cuerpo o persona como lienzo. Las dos artistas se encuentran en la idea de la degradación de la mujer desde hace décadas debido a los clichés en la imagen.

El estereotipo es siempre el mismo: disponibilidad sexual y narcisismo.

"Después del impacto que tuvo el feminismo en los setenta, creía que íbamos a haber avanzado mucho más, pero no. Aunque la culpa también es de las mujeres: mientras sigamos sometidas a la dictadura del tacón y a esa ropa incomodísima, la codificación va a seguir ahí". (Martha Rossler).

Finalmente los trabajos actuales de Marina Abramovic como los de Martha Rossler persisten en la linea de la liberación de la mujer de esos clichés aun muy presentes, la mujer sigue teniendo en el desarrollo de la obra un papel muy clave y muy estudiado.