ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA

Fa poc vem poder veure al costat d’elisava, al mig de les rambles, com tot de persones amb samarretes de diferents colors es van reunir per fer una mena d’espectacle improvitzat al mig del carrer. Tots anaven amb cascos, escoltant amb el seu mp3, la veu d’algú que els hi deia el que havien de fer. Es va formar tot un cor de gent al seu voltant que feia fotografies molt sorpreses del que veien, quan van passar uns minuts el grup de gent es va difondre i les rambles van tornar a ser el que eren feia un moment.

Hi ha maneres de comunicar-se, fer-se escoltar, rehibindicar-se i organitzarse molt poc convencionals. A travès de la no-violència, hi ha col·lectius o grups organitzats o be no organitzats de persones que utilitzen medis alternatius per provocar alguna reacció davant del seu públic, he buscat alguns d’aquests, que fan servir pràctiques creatives amb l’ajuda d’armes no convencionals de comunicació de masses i contra-informació. Els anomeno a continuació:


THE YES MEN

Són un grup d’activistes que practiquen el que ells anomenen com una “correcció” d’identitat. Es van fer coneguts per crear una pàgina web quasi bé igual que la de l’Organització Mundial del Comerç, a causa de la semblaça, per error els van convidar a la televisió i a varies conferències de tot el món.
Es fan passar per representants d’importants organitzacions o companyies i aprofitant-se de la seva autoritat en els diferents càrregs que interpreten, posen a aquestes en evidencia treien a la llum fets que elles mateixes no volen reconeixer. Fent-se passar per portaveus corporatius o del govern solen fer comentaris xocants o denigrants sobre els treballadors o els consumidors. Els yes men s’han fet passar per portaveus d’organitzacions com la OMC, McDonald’s, i Dow Chemical entre d’altres.

Han creat una pel·lícula documental en la que mostren algunes de les seves intervencions.


Una de les seves intervencions va ser aparèixer a la BBC com a portaveus de Dow Chemicals aamb el nom fals de Jude Finisterra, la empresa que va ser causant de la catàstrofe de Bhopal a la Índia, on van morir seixantamil persones. Van declarar que la empresa es feia càrreg de tots els danys causats i que prometia fer-se càrreg d’aquesta responsabilitat i actuar en conseqüència fent donacions de mils de millons de dòlars. Quan l’empresa real es va trobar en aquesta situació va haver de desmentir-ho publicament, posant-se d’auqesta manera en evidència.



Ells no arreglen les coses però deixen les conciències despullades. El que més em sorpren d’ells és que tot i que dispsen de pocs mèdis obtenen resposta dels seus projectes, fan que el seu públic no es quedi indiferent, i posant-se una camisa, una corbata i una americana de segona mà i dient que s’on els portaveus d’una gran multinacional els surten per tots els canals de televisió deixant en evidència la seva empresa.



REVEREND BILLY

El Reverend Billy es el predicador de la iglesia del parar les compres, una congregació anticonsumista de Nova York que està conquistant l’atenció dels americans a través d’accions i sermons en el cor de la mateixa cultura del consum: les cadenes de distribució i les franquicies de transnacionals del oci com Starbucks o Disney.
Creat per l’autor i actor Bill TAlen, El Reveren va aprèixer inicialment junt amb tots els predicadors del carrer de Times Square durant els primers anys de la “era Giuliani”, predicant la seva teologia post-religiosa a la multitud. Desde llavors, han tingut lloc desenes d’accions i s’han realitzat un llibre i un documental sobre la seva esglesia.

Ell mateix diu que es considera un activista polític com un titella o un ballarí, no com un anarquista amb un còcktel molotov. Vol fer servir les imatges i el llenguatge que fagin que la gent vegi les coses d’una altra manera. No separa l’art del seu treball polític ni del seu treball artístic del espiritual.
Això és precisament el que té en comú amb the yes men, no fan servir la violència i fan un paper davant del seu públic.

Bill Talen és un professor amb talent artístic que el 1997 va iniciar el projecte de crear un personatge, el reverend Bill com a recurs per concienciar sobre excessos del capitalisme. A causa de les seves accions ha estat empresonat 5 vegades.



Tot i això, més enllà del missatge anticonsumista i antisistema el reverend Bill defensa també la cultura. Sens dubte, el seu personatge i el seu missatge tenen en el seu curriculum el haber estat els artificis de salvar la casa de Edgar Allan Poe en e centre de Nova York i amenaçada de convertir-se en un gratacels. En lúltim moment el reverend Bill es va colar a l’edifici amb la seva parroquia i els col·legues de la prensa per predicar a favor de la imaginació i salvar les parets que van inspirar el 1845 el sublim poema “el corb”. Aquella tardor del 2000 el reverend Bill va ser arrestat per ocupació de la propietat privada i falta a l’autoritat. Tot i això, dos dies desprès el van deixar anar sense càrregs i s’anunciava que la casa d’Edgar Allan Poe al carrer 3 de Village seria conservada i albergaria un espai en memòria de l’ilustre escriptor.

El reverend bill and The Church of Stop Shopping es un film documental de Dietmar Post que ha produït Play Loud Productions.



IMPROV EVERYWHERE

Són els que he esmentat anteriorment que van fer una de les seves missions a les rambles just al costat d’Elisava. Van penjar una pista d'audio a internet que t'havies de descàrregar i et feien estar a una hora en un lloc determinat amb una samarreta verda, vemella, groga o verda. Això és el que va passar:



A diferència del reverend Billy i the Yes men, Improv Everywhere no te cap rerefons polític directament explícit, les seves actuacions són únicament de lleure i per passar una bona estona ells i els que els estan veient.


Aquest grup de Nova York va ser fundat el 2001 sota l’eslogan “we cause scenes” (provoquem situcions). Desde llavors, s’han dut a terme més de 70 “misions” en espais públics provocant situacions amb una extranya barreja de caos i diversió. La actuació multitudinaria, la aparença de espontaneitat i la falta de confrontació i d’il·legalitat solen provocar desconcert del seu públic i de les autoritats. La seva proposta ha resonat en moltes ciutats del món, on grups diversos s’han llençat a organitzar noves misions convinant-se a travès de reds socials de tot tipus.



Per fer aquesta actuació van ajuntar tot de persones les instruccions eren situar-se ala estació central de Nova York i a una hora determinada s’havien de quedar congelats i romandre així uns minuts, quan s’acabessin havien de seguir fent el que estava fent, la gent al principi va reaccionar asustada, no sabien que feia tanta gent parada de cop, quan tot va tornar a la normalitat van veure que tot era un muntatge i el públic els va aplaudir encantats.



En questa acció van crear un músical aparentment espontani en el que anava sortint tot de gent cantant de diferents llocs.

tot i no fer cap acte amb motivacions polítiques algunes de les seves actuacions estan fetes amb la intenció de crear el caos i la confusió. Com per exemple ajuntar a tot de gent en un centre comercial vestits com els dependents, o bé tot de persones sense pantalons amb la roba interior a la vista en ple metro.



Com aquests que he mostrat hi ha molts més col·lectius que actuen de la mateixa manera, com per exemple Ariadna Pi i Laibach, gent que vol donar-se a conèixer al lloc on viuen o bé fer que la seva veu arribi més lluny, com improv everywhere, tots volen ser escoltats sense haver d’usar la violència, i defensar les seves creences i ideologies. Tot i que ells no ho diguin explicitament molts tenen motivacions totalment polítiques.

Crec que és una molt bona manera de fer sentir la teva veu i si més no, no deixar a la gent indiferent i fer que reaccionin d’alguna manera, tot i que nomès sigui amb un somriure o un aplaudiment.


ANDREA GÓMEZ