viernes, 4 de diciembre de 2009

Arròs covat.

Últimament totes les grans  sèries de televisió són importades dels Estats Units, totes elles tenen un gran recolçamernt econòmic que les fà, si més no més increïbles. Cada una d’elles d’estaca per una rao diferent, ja sigui  pel seu humor, la seva trama, l’intriga o simplement per l’història de cada un dels personatges. Exemples d’aquestes sèries podrien ser Lost, How i met your mother, dexter, house, etc.

Sota el meu punt de vista les sèries que marquen o cal·len dintre dels telespectadors són aquelles que apart de que quan acaba un episodi en vulguis més, que l’episodi se’t quedi curt o que simplement fagi la funció de dosis de droga televisiva setmanal. També crec que si la gent en parla, es creen esteortips, frases, blocs, teories sobre la sèrie en questió; és un sinónim de que la sèrie va per bon camí.

Amb tot aixó feia mesos que desprès d’acabar “lost” vaig tenir com un vuit que només l’he pogut omplir salvan les distàncies i comparacions amb “how i met your mother” i una altre sèrie que es de la que us parlarè: arròs covat.

La meva historia amb arròs covat va començar un dia tornant de la feina, anava amb el cotxe i escoltant el programa el món a Rac1 on hi té una secció Sergi Pamies, personatge a admirar per els seus raonaments i crítiques televisives.U n cop introduïda la secció va cridar l’atenció dels oients dient que havia descobert una sèrie fresca, innovadora, trencadora i de nou format anomenada arròs covat. Va assegurar que era una de les grans trovalles de la temporada. Realment tenia rao el mateix dia vaig entrar a la web del 3alacarta.com de tv3 i vaig descobrir aquesta gran sèrie de durada de 10 minuts i escaig. En un primer moment la sèrie em va agradar pel fet de que el protagonista era un dissenyador de Barcelona i les coses que li passaven eren històries que potser en un futur em podrien passar, pero realment tothom si sent identificat per la sèrie tracte del conflicte de fer-se gran i de tenir la sensació de que les oportunitats s’et passen pel davant. 


 En la web podem trobar aquesta definicó de la sèrie:

 ”Arròs covat” és una sèrie sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant.

 El Xavi Masdéu, el nostre protagonista, té 30 anys i una sensació constant que se li cova l’arròs. És un dissenyador d’èxit, modern, cosmopolita, que fins i tot ha guanyat premis de dissenty que té un estudi de disseny gràfic.

 És reflexiu i intel·ligent, però un absolut incompetent sentimental, cosa que amarga l’existència a la seva xicota, la Sònia, de qui està completament enamorat, tot i que últimament no para de mirar amb desig totes les noies amb qui es troba, en especial la Luz, una noia que és pura temptació per a ell.

 Aquest fet farà que comenci a replantejar-se la seva relació amb la Sònia, i desembocarà en una amarga ruptura sentimental que el durà a replantejar-se tot el seu món vital, professional i sentimental.

 Serà el Xavi capaç de madurar sentimentalment a la vegada que apaivagarà la sensació que una part de la seva vida s’esgota? Farà front amb enteresa a la sensació que se li cova l’arròs?”

Bé no vull avançar més peripesies d’aquest fantàstic personatge, pero cada episodi que passa la vida se l’hi complica cada cop més. Per tal d’anar avançant i sortejant aquestes aventures apart de les dos noies que són esmentades per la presentció de la sèrie, també podriem destacar més personatges com en Ricard i en Lluís, els seus dos treballadors que sota el meu punt de vista cobren un protagonisme important, concretament amb en Ricard, et descollones. Sota la meva opinió el personatge  de la tieta Paquita és el més important, és com si fos una mare per ell, tant es així que els seus pares no els coneixerem vem entrada la sèrie i la tieta Paquita  encavi  apareix en tots els capítols.

La sèrie tracte com ja  em comentat avans de situacions reals que realment  és una de les claus de la sèrie, ja  que vulgius o no t’hi veus identificat, et fa sentir més dintre de la trama.

En la sèrie es tracten tot tipus de temes, la feina, l’amor, l’amistat o el sexe, un dels temes tractats amb més freqüència, tema tabú per exelència en més d’una sèrie que existeix en l’actualitat. Resolen aquest tema tabú d’una manera genial, realment et rius de la situacions en les que apareix en Xavi  embolicant-se amb la Sónia o  quan en Xavi com a narrador explica els seus pensaments més calents sobre la Luz.

El vocabulari que s’utilitza  és d’alló més vanguardista, fet que fà que la sèrie sigui quelcom més propera a la generació que va dirigida.

Dibuixos I Juanjo Saez.

El dibuixant i creador d’aquesta sèrie en Juanjo Saez, com ell mateix explica en el video, es dedica a la il·lustració, a fer guions, a la publicitat, en definitiva intentar tocar moltes tecles. L’autor reconeix que la sèrie té detalls autobiogràfics, fet que li dona un caràcter més personal, més proper.

En l’entrevista ens parla de perque va decidir no dibuixarls-hi ni  ulls posarli ni ulls nassos per el fet de que a ell li agrada dibuixar personatges més icònics, sense buscar la semblança o una personalitat determinada, el que busca es que els propis telespectadors acabin de formar i imagirnar-se el personatge.

Respecte l’animació té un cantó pràctic i és que no s’han de fer el llabis ni mirades. Tot i així el decidir fer el dibuixos d’aquesta manera se li va com formular un problema que és que alhora de parlar no se sabria quan parla un personatge o quan parla l’altre . Així que un cop analitzat aquest problema van decidir afergir-li com una mena de moviment ondulant  a la cara que representaria que aquell personatge està parlant. Realment el problema es soluciona bastant bé i s’enten força. Respecte els sons, ja pugui ser el só del mòvil, el só al obrir-se una porta o simplement una caiguda, es realitzen amb la boca ja que si, pensavem que amb els dibuixos que realitza en Juanjo ja es com un exercici per simplificar la realitat, imitant els sons amb la boca fà que es simplifiqui més aquesta realitat, tot i que aquesta simplificació li dona una força única.



Arròs covat com a fenòmen

Per desbobrir l’audència d’arròs covat a la televisó hauiem de recorrer al 0, quelcom de share segurament, en canvi és una sèrie que funciona i està feta per veure-la a internet.

Crec que televisivament se la mira tant poca gent per moltes raons. La primera és que no hi va haber una publicitat, uns anuncis que t’imformessin de quins dies fan la sèrie i de que va. Un altre raó és que que realment crec que ningú no sap quin dia la fan, també es una sèrie que dura poc i quasi mai l’enganxes per la televisió o potser, es que l’estrena la fan per internet per tant sempre aniràs més avançat veient-ho per internet que per la televisió.

Un exemple clar de que la sèrie funciona es que en el blog de la sèrie en “Xavi Masdeu” ens  va afirma que estaven de les primeres posicions de sèries més vistes i amb més busquedes de la web 3alacarta.com de tv3, fet que es sorprenen perque n’hi ha moltissimes series a tv3.   

La sèrie s’ha anat fent popular per el boca orella i cada setmana que passa la sèrie té més adeptes. Aixó dels adeptes no ho dic envà sino que tu mateix pots comprovar com creix el fenòmen arròs covat via facebook.

http://www.facebook.com/arroscovat?ref=ts

Els creadors d’arròs covat van fer-li una compte facebook per en Xavi Masdéu com també als altres personatges. L’exercici és graciós perque els fans poden parlar amb el personatge de ficció com si d’una persona real estiguès a l’altre banda de la pantalla. També es bastant curiós veure com entre els personatges també es deixen missatges.

http://www.facebook.com/profile.php?id=100000109520133&ref=ts

Al facebook en Xavi ja té 3.369 amics i la sèrie en si 4.700 admiradors. El que realment era increïble era que desprès de cada estrena d’un capítol, la quantitat de suport que rebia en Xavi en el seu mur del facebook. Aquest suport venia donat per les diferents situacions que li pasen en la sèrie, sobretot en l´últim capítol que el crit unànim de la gent era que no entinien com una sèrie de dibuixos poguès emocionarles tant. Un fet més que demostra la grandesa d’aquesta sèrie.

Tot aixó ajuda a fer més gran una sèrie de televisió o una iniciativa innovadora, i que realitzant exercicis com aquests el que s’està fent és recolçar l’idea i ademès s’està rebent respostes per la gran quantitat d’adeptes que està sumant setmana radera setmana.

Per acabar voldria donar una bona noticia a tots aquells seguidros d’arròs covat i es que hi haurà segona temporada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario