Cada vegada és més freqüent escoltar expressions com urbanisme sostenible, eco ciutats, arquitectura sostenible, bio construcció, etc. Tot això, és només una moda o una necessitat? Això és el que he intentat esbrinar amb aquest blog i m’he trobat amb algunes dades que m’han cridat l’atenció: “els edificis consumeixen el 60% dels materials extrets de la terra”; “els edificis, una vegada construïts, continuen sent una causa directa de contaminació per les emissions que s’hi produeixen”, “molts edificiscreen atmosferes interiors insalubres i/o perilloses per als seus ocupants”, entre d'altres.
La paraula sostenibilitat es va definir originalment com a “la satisfacció de les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies".L’arquitectura sostenible, per tant, és aquella que té en compte l’impacte que tindrà l’edifici durant tot el seu cicle de vida. Té en compte els recursos necessaris que s’utilitzaran per a construir l’edifici, el consum d’energia que generarà i què passarà posteriorment amb els residus que generi. A més, és important també tenir en compte la localització en la què es construeix, que s'adapti a l'entorn i que utilitzi materials i recursos autòctons per estalviar el màxim en transport.
Per a aconseguir aquests objectius actualment hi ha moltes opcions, però aquestes es podríen dividir a grans trets en dos tipus: les que tenen en compte els materials i les que tenen en compte l'estalvi energètic. Dins de cadascún d'ells també hi ha múltiples possibilitats, per tant, em centraré sobretot en l'elecció dels materials, a través de diversos exemples, ja que no es pot dir que un material sigui més ecològic que un altre sense tenir en compte el cas concret. Això depen de les característiques del lloc on es construeixi, de la proximitat dels materials i de la quantitat que n'hi hagi.
La fusta és un material tradicional, renovable i reciclable, amb un baix consum a l'hora de produir-la. S'ha de tenir en compte, però, que només és recomanable utilitzar-la allà on hi hagi prou quantitat i on provingui de boscos gestionats amb criteris sostenibles.
Aquesta casa al Tirol (Austria) s'aixeca sobre uns ciments de formigó, per damunt dels quals està totalment construida amb taulons de fusta apilats units mitjançant encaixos. Es tracta d'una fusta d'abet procedent d'una vall propera a la casa, sense tractar.
Un altre exemple de construcció de fusta és a Sant Hilari Sacalm, on s’ha construït aquest “hotel” consistent en unes cabanes de fusta penjades d’uns arbes Douglas (una espècie d’avet molt resistent), que les travessen per dins, mitjançant quatre cables que s’agafen al sostre, el qual aguanta tota l’estructura. El resultat són una sèrie de cabanes que sembla que “surin” al bosc. Les fustes de tota la cabana no han rebut cap tractament, i els creadors dels projecte s’han assegurat amb el Consorci Forestal de Catalunya que els arbres no pateixin cap sobrepès.
Un exemple de material interessant i bastant desconegut és el que s'ha utilitzat per a les parets d'aquesta casa construïda a Pequín. Es tracta de terra amasada, un material tradicional xinès fet a base de compactar terra amb un alt contingut d’argila fins a convertir-la en blocs sòlids. Aquest material, a més de consumir poca energia a l'hora de fabricar-lo, és molt aïllant i, en cas que s’abandoni l’edifici, es desintegra de manera natural, sense residus.
Split House (‘casa partida’). Atelier Feichang jianzhu
Sarah Wigglesworth acostuma a fer edificis ecològics amb materias robustos i econòmics, com és el cas d'aquesta casa feta amb bales de palla. La palla és un material amb un impacte ambiental molt baix, que a més té bones propietats tèrmiques i acústiques. Aquesta tècnica es basa en apilar bales de palla com si fosin grans blocs de construcció. La palla es pot revestir després amb calç, argila, ciment o altres materials com acer o policarbonat transparent.
Construcció amb bales de palla
Un element que s'està estenent molt últimament és l'aplicació de vegetació a l'edifici, a través de teulades verdes o de jardins verticals. A Llers (Girona) hi trobem aquesta casa de “teulada verda”. Per aconseguir aquesta teulada s’han utilitzat 70 milímetres de terra volcànica i s’hi ha sembrat plantes aromàtiques. A més d’adaptar la casa a l’espai, la coberta verda redueix líquids, aïlla la casa de factors meteorològics com el fred, la calor o el vent i li proporciona un jardí que no hi cabria a la parcel·la mentre restaura la vegetació que l'edifici ha destruit en construir-se.
Villa Bio. Enric Ruiz-Geli
El que l'arquitectura ecològica ha d'intentar és desenvolupar una costrucció sensata: funcional i adaptada a les necessitats, mentre sigui respectuosa amb el seu entorn.
Tornant a la qüestió inicial doncs, és una moda o una necessitat? Segons el meu punt de vista la paraula sostenibilitat, igual que la d'arquitectura sostenible, s'ha utilitzat sense mesura, se n'ha abusat massa últimament només per "imatge", i se n'ha deteriorat el significat. Probablement, el fet que aquesta forma de construir es convertís en una "moda" era un primer pas necessari per a fer evidents els resultats i la viabilitat dels projectes. Ara, però, potser és el moment de fer un pas endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario