Imaginarium

Una mica d'història...

L’empresa com a tal, Imaginarium S.A. va ser constituïda el 7 d’octubre de l’any 1992 a Aragó. Establerta per un grup de professionals amb gran experiència en el món de la joguina i la seva distribució. Fèlix Tena Comadran, actual president de la societat, dirigeix aquest grup empresarial des de els seus inicis

Cal dir que Imaginarium s’ha fet possible gràcies a les més de 800.000 famílies de 30 països diferents que junt amb els seus creadors han tirat endavant un objectiu comú: construir una societat millor ajudant als pares a educar als seus fills, creant una sèrie d’espais encarregats de fomentar la relació entre nens i adults i provar de donar resposta a unes necessitats que van sorgint en un món com el nostre, en constant evolució.

Imaginarium nomes es va marcar dues premisses per arribar a canviar aquesta societat: aconseguir que els nens es diverteixin més i millor i fomentar el complert desenvolupament i formació dels més petits. Unes premisses, que sota criteri personal, crec que hi ha aconseguit arribar.
El motiu per el qual us faig partícips en aquest blog del que és Imaginarium és perquè des de els seus inicis sempre he sentit una particular atracció cap aquesta botiga, de més petita com a simple usuària i ara, de més gran, en quan al disseny i l’estratègia comunicativa que utilitza, que provocava que jo, de petita, caigués rendida als peus d’Imginarium.

Aquest blog suposa un propòsit personal per intentar esbrinar d’alguna forma que pretén imaginarium i com els seus objectius són rebuts per els més menuts i per els pares d’aquests. Em proposo esbrinar com una empresa pot satisfer les seves necessitats pròpies aconseguint arribar a un públic que tot i petit és possiblement dels més exigents.

La meva història amb Imaginarium...

La meva historia amb Imaginarium comença sobre els anys ’97-’98. Mai a la meva vida havia experimentat una cosa igual a la primera vegada que vaig creuar les portes de la botiga Imaginarium. Contava amb uns deu anys i em trobava davant la porta que em suposaria aquella frontera entre el món real i el món imaginari, una porta que em conduïa cap a l’únic espai creat única i exclusivament per als nens. Un món on nosaltres érem els convidats d’honor i tot estaria a la nostra disposició. Un lloc on podies sentir-te rei per un dia.

Creuaves les portes i davant teu s’obria un món de joc, fantasia i aprenentatge on tot era a l’alçada nostra, les parets i el terra eren plens de colors, i al nostre abast totes aquelles joguines que podríem imaginar.
Amb el temps, com he dit he anat mirant Imaginarium amb uns ulls més objectius, procurava no encandilar-me amb el producte que oferíem i mirar d’estudiar la forma en la que l’oferien i la forma amb la que es comunicaven als seus clients, per ells convidats. Això em portava a anar sovint a la botiga i agafar els catàlegs. Me’ls fullejava i sempre trobava coses noves extraordinàries: dissenys innovadors, joguines de temàtiques noves (sostenibilitat, noves tecnologies….) sempre adaptant-se a aquests canvis de la societat.

Aquest blog em permetia la llibertat d’extendrem en allò que més m’agradés o que considerés prou rellevant. En el cas d’Imaginarium des del principi ho vaig tenir clar,i és que sempre han existit dues coses dins aquest món que m’han entusiasmat: el no sexisme, entès com a la negativa del rosa per les nenes i el blau per els nens i el disseny aplicat a la societat, en aquest cas el disseny aplicat als canvis del usuari, creant elements que anaven creixent amb el crio, evitant així tenir que comprar cada any una joguina diferent en base a la mida del nen. Sempre han estat dos temes que considero interessants i m’agradaria crear dos apartats en aquest espai per parlar-ne d’ells.

No sexisme...

Era la primera vegada també que anava a una botiga de joguines i no em sentia identificada amb aquell rosa pàl·lid i esmorteït. Per un moment deixaves de ser nen o nena i et converties en una personeta a escala reduïda, una persona que deixava de tenir colors establerts a forma de ritual.
Amb el temps vas comprenent que tot forma part d’una estratègia comunicativa que per part d’Imaginarium sempre s’ha centrat d’entre altres elements per el no sexisme. Fora el rosa pàl·lid i el blau cel i benvinguts sigueu el verd llima i el blau marí, entre multitud de colors vius i llampants.

Bé és cert que no és més que una estratègia comunicativa, ara però era la primera vegada que aconseguien posar-se al cap d’un nen d’una forma tanta aconseguida. El rosa i el blau són colors que els pares sempre han entachonat als críos, però que a cas se’ls hi ha preguntat a les nenes si volen portar aquell enorme llaç al cap de color rosa? Se li ha preguntat a un nen si vol tenir un cotxe de color blau cel? No!! I no se’t ocurreixi portar la contraria a les mares, el llaç és rosa perquè té que ser així !! però qui ho diu? Ningú! però de sempre ha estat així… per això ens costa tant veure un home amb un tratge negre i una camisa rosa… amb lo guapos que estan!!!.
I la qüestió és que quan un entra a Imaginarium s’adona que per fi algú s’ha adonat que els nens mai han suportat el rosa pàl·lid o el blau cel, era la primera vegada que una casa de joguines responia les sol·licituds dels nens i no dels pares. Allò va fer que Imaginairum es guanyés el meu respecte i admiració, per fi una nena podria anar amb un tricicle que fos de color.,nosé, verd!! I no passava absolutament res, no deixaves de considerar-la una nena, bé excepte les iaies que continuen sense entendre que una nena jugui a pilota, però això seria un debat que no acabaria mai, així que deixem-ho en punts suspensius…
Entreu a Imaginarium i mireu a tot arreu, sí , hi han coses roses, però tota la botiga és una explosió de colors vius, llampants, que voluntària o involuntàriament t’acaben alegrant la vista, i com a tal el dia.

Per tal d'intentar confirmar les meves teories sobre els colors i els nens, vaig fer-li una entrevista a la meva cosina, de 5 anys, per veure quin era el primer color que se li venia al cap quan li deies un objecte. Una entrevista que em va afrimar tals premises, i es que qualsevol nena, tot i la meva cosina amb lo que li agrada el color rosa, no tot ho volen rosa, és un dels altres fenònems de la vida...

Els nens creixen!!

Sí, és curiós però un dels altres fenòmens de la vida humana és que l’esser humà va evolucionant, va creixent i modificant el seu cos. Aquest fenomen s’acusa molt més en l’edat infantil, en un any un crio pot fer un canvi brutal, i lo curiós és que sembla que la gent no s’adoni, i és que Imaginarium va ser de les primeres empreses de joguines a veure que una joguina que anava lligada a la mida del nen, com una bicicleta, tenia una vida molt curta ja que en poc temps el nen creixia i s’havia de comprar un altre que s’adaptés millor al seu cos i les seves necessitats.
És per això que Imaginarium comença a posar-se en contacte amb professionals del món del disseny de producte i comença a treballar la possibilitat de crear una peça que anés creixent amb el nen. Una peça que s’anés modificant a mida que el nen va canviant de mida i necessitats. I sí!!! Una vegada més ho va aconseguir, d’aquesta manera no només es va guanyar als nens, sinó també als pares, ja que tenien que gastar menys, i això quan un te un crio s’agraeix moltíssim. D’aquesta manera es va anar guanyant més adeptes tant en el món de les joguines per nens com dels estris destinats als bebes . On una cadireta de cotxet es converteix en una bicicleta amb pal i on això passa a convertir-se en un tricicle.

Aqui tenim tres clars exemples de productes creats per Imaginarium seguint el creixement del nen.

Una mica de disseny…

De totes maneres el disseny és un dels aspectes que sempre ha anat lligat a la botiga. Bé és cert que no tenim prou espai per abarcar la temàtica concreta el disseny de producte, packaging i gràfic que aplica l’empresa, però si m’agradaria parlar-vos d’una de les empreses dissenyadores que recentment ha establert una estreta col·laboració amb Imaginarium. L’empresa és Morillas Brand Design, una agencia líder en branding i disseny a Espanya. Els vincles establerts entre ambdues empreses permetia als dissenyadors desenvolupar el naming i el packaging d’algunes de les games de productes Imaginarium. Un d’aquests productes per tenir un referent són Petit Chef, creat perquè pares i fills puguin gaudir junts cuinant, i el MO1 el primer mòbil per nens petis.

la cosa s'acaba...

Un cop aquí m’agradaria remarcar que Imaginarium no només suposa un món nou per els més petits, i és que, i no em fa pas vergonya reconeix-ho, encara sento certa sensació màgica cada vegada que creeu les portes de la botiga. Consider-ho que no sóc l’única dins el món dels adults que es capaç de viure aquesta experiència com si fos més petita encara que els que hi van. Crec que no forma part només de l’edat, sempre hi quan tingus dins teu aquell nen podràs sentir, viure, i experimentar sensacions tant fantàstiques i somiadores com les que els nenes són capaços de sentir. O a cas el creador de l’obra Peter Pan era un nen? No, era un adult que mai va deixar escapar al nen que duia dins seu, el mateix que molts dels treballadors d’imaginarium els passa i una cosa que crec, tots hauríem de tenir. I és que donat el món en el que vivim, consider-ho necessària certa dosi infantil en tots nosaltres, tots alguna vegada em de somiar, encara que no aconseguim mai fer-los realitat. De totes maneres si els nens perduts van trobar casa seva al Pais de Nunca Jamás…

deixe't cautivar per la imaginació...

vet aqui un gos, vet aqui un drac...

Hi han milers de coses sobre les que podríem parlar d’Imaginarium però no tenim temps suficient per fer-ho. En certa manera he intentat presenciar alguns dels valors més representatius d’Imaginarium aportant vídeos caseros i imatges que testimoniessin de forma totalment visual la meva percepció de la casa Imaginarium. Espero haver satisfet les expectatives del usuaris o visitants al meu blog, en el que a mi respecte han quedat prou satisfetes, tot i així Imaginarium és un món, això ningú ho posa en dubte, i amb el temps aquest blog es podria anar ampliant amb tota aquella informació que ens ajudi a coneixe’l més i millor.

Finalment m'agradaria despedirme de vosaltres d'un forma diferent, fent que el propi món Imaginarium del que hem parlat tantes vegades sigui l'encarregat de diu-se adeu,fins aviat...

...la història s'ha acabat!!