L'Art del Reciclatge

Reciclatge...últimament aquesta paraula està molt de moda...quantes vegades al dia la gent pronuncia reciclem, reciclatge...per diversos motius, les taxes a pagar, per la mandra que fa separar-les... és una pràctica que tothom sap que hauria de fer per prendre consciència com a individu de la societat sostenible, aturar el canvi climàtic i cuidar el medi ambient. Però el reciclatge té més a veure que tot això, reciclatge és donar una segona vida als objectes. Actualment la nostra societat, societat consumista, tot és de "usar i tirar" consumim i tirem, portem un ritme on les deixalles és multipliquen i incrementen més que no pas es reciclen i la idea de sostenibilitat minva d’ésser possible.

Tot i la pràctica habitual d'aquest consum en els anys 2000 va aparèixer la idea alternativa de reciclatge com a tendència emergent que tocava diferents camps del disseny. Aquesta nova tendència encara segueix creixent avui en dia i toca camps tant diversos com l'arquitectura, el re disseny i disseny de productes de tot tipus, exposicions artístiques, i fins i tot com una filosofia de vida.

Jo hi estic molt interessada per la curiositat i l'enginy que aquestes a vegades representen, ja que, la innovació no només vol dir investigar en nous materials i millorar-ne les seves propietats sinó també buscar-ne un nou ús.

Hem centraré en el cas de les exposicions artístiques amb materials reciclats, encara que en molts casos és molt difícil separar-los per categories perquè molts dissenyadors que es dediquen a aquesta pràctica toquen tots els camps.
Actualment hi ha molts sites que ensenyen els fruits del reciclatge com basurillas, makea, recyclart, objectbis... Aquests sites ensenyen el reciclatge com una pràctica del dia a dia on tothom pot fer-se els seus utensilis i dóna-ls'hi una imatge "estètica", com els moneders fets amb envasos d'ús quotidià.

No només hi han objectes amb materials reciclats sinó que apareixen tècniques per fabricar-los, com el momostenango, que està esdevenint una pràctica "cool" en la que per Internet pots trobar fins i tot tutorials de com es fan, pas per pas.

L'Art del reciclatge com a exposició o showroom dels artistes té molts elements que pugen el seu interès així com també el simbolisme del material utilitzat que provoca una sensació determinada a l'espectador, però aquest també evoca un ingeni determinat, una sensació provocada per un element comú a la vida de tots com poden ser uns neumàtics, fora de context utilitzats amb un nou ús que sorprèn i capta l'atenció més que no pas utilitzar una fibra de "no se que" amb un retro-iluminat "no se quan"... no vull desprestigiar tampoc els nous materials dons tota innovació hem sembla positiva i evidentment l’estètica possiblement sigui més acurada però tot té un preu i no només de cost sinó també ambiental, moltes vegades el primer el podrem reduir però el segon ni el contemplem.

Avui en dia l’ingènit del reciclatge com a pràctica artística es veu fomentada des de tot tipus d'organitzacions. Actualment existeixen events o fires en tot el mon exclusivament per aquest tipus de practica com Drapart o Rehogar aquí a Catalunya que fomenten aquesta nova tendència. Que premien i reconeixen el reciclatge com a disseny/ art dins la societat.

En aquests festivals de tendències, ens podem trobar instal·lacions d'artistes com Reanimats, Arteprop, Chilpa Chavan que van estar presents en Drapart'08 a Barcelona, i també a Makea, Wall&video presents al passat Disechos'08 a Valencia.

Aquest any a la Bienal de Venécia'09 hi han agut 2 artistes que han utilitzat el reciclatge com a instal·lació de Vanguardia. Es tracta de Dario Escobar amb la seva obre de neumàtics de bicicleta i Millegomme amb la serp de neumàtics. Aquests últims han realitzat varies obres en espais públics amb el seu material estrella.

Altres instal·lacions que utilitzen la mateixa tendència són els artistes que utilitzen aquest mitjà com a medi per transmetre un llenguatge determinat, ja sigui queixa, revindicació, sensibilització...Cristina Merelli amb la seva exposició "Casamiento en el piso de arriba" utilitza les mitges blanques per crear tota la seva obra. Tracey Johonson amb "Els arbres de llum" fan escultures lumíniniques de caixes de begudes retro-iluminades. Un estudi anomenat Fantastic Norway va penjar 3000 caixes de cartró en forma de núvol flotant.

Però com he dit anteriorment, aquesta pràctica s’utilitza en molts camps diferents, no només dissenys d'objectes o llenguatge d'artistes sinó també per decorar espais interiors com a elements decoratius. L'interior de la boutique L'Eclaireur a Paris dissenyat per Arne Quinze utilitza llistons de fusta de diversos formats per organitzar l'espai expositiu.

L'Entrada d'aquest moviment també arriba fins a l'arquitectura. Des de la investigació per un creixement sostenible, en totes les fires els materials reciclables per construir tot tipus d’hàbitats o espais són els més apreciats a part de les energies renovables, que ja és un altre tema. Atelier Feichang Jianzhu proposa un pavelló a Shanghai fet de materials com caràtules de CD. Shigeru Ban és un arquitecte de Tokio que va realitzar El Normandic Museum fet a partir de containers de port encara que aquest arquitecte també és dedica a realitzar tot tipus de instal·lacions amb tubs de cartró.

Per últim parlaré d'aquesta pràctica en espais públics, com el grafiti en el disseny gràfic, Santiago Cirugeda es dedica a "reconquistar" l'espai públic mitjançant les seves obres plenes d'elements reciclats. A Australia, Melbourne, apareix un altre d'aquests fenòmens una pèl més curiós, ja que Crateman és anònim. Aquest personatge està fet per caixes de plàstic i apareix per tota la ciutat.