Cada cop és més estrany llegir un text informatiu el qual no vingui documentat per una imatge explicativa al seu costat. Això es deu a la gran competitivitat que hi ha en els diferents mitjans digitals. Desgraciadament ens trobem en un moment on les decisions de la majoria de les empreses es prenen en conseqüència del benefici econòmic que aquestes puguin arribar a tenir, i per tant les decisions es redueixen a xifres.Aquest motiu fa que el marketing cobri una gran importància, que en els mitjans informatius escrits recau en el camp visual, ja que és el primer que veu el lector.
Periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoperiodisme o reportatge gràfic són paraules cada cop més freqüents en el nostre vocabulari. Però les utilitzem de forma correcte i amb propietat? D’on sorgeix aquest gènere?
El fotoperiodisme és la imatge periodística que per sobre de tot té una vinculació i un compromís amb la realitat. Per tant, està vinculat als valors sobre realitat informatives significatives per a col·lectius.
Per tant, quan a portades de diaris, veiem una imatge que resulta ser un fotomuntatge no estem parlant de fotoperiodisme sinó de foto il·lustració, que no té cap compromís amb la realitat.
Antecedents del fotoperiodisme:
Primer de tot vaig trobar interessant investigar quins eren els orígens o els primers precursors del fotoperiodisme, que van resultar ser les fotos que es van fer a les guerres que van succeir a partir de la segona meitat del s.XIX.
Les primeres fotos van ser en la guerra de Crimea (1855) de les quals m’agradaria destacar-ne dues.
“Batería de cañon en Brest” de Gustave Le Gray 1858
“Muelle de artillería, Balaclava” 1855 de Roger Fenton.
Tot i que veiem que fotografiaven temes bèl·lics, perquè es veuen les armes i escenaris de guerra, aquestes no són gens desagradables ja que no estan en ús en el moment de ser fotografiades. En el fons podríem dir que no plasmen 100% la realitat ja que només en seleccionen una part.
En les següents guerres, la guerra de la independència (1863) o en la primera guerra mundial les fotografies ja tenien un ventall més grans de temes i eren més conseqüents amb la realitat de la guerra.Un clar exemple és aquesta fotografia Wilhelm Von Thoma.“una baja, Verdum” 1916 on retrata la mort d’un conegut.Mentre buscava, em vaig trobar que la majoria de fonts d’informació que anava trobant quan parlaven dels antecedents del fotoperiodisme sempre posaven exemples de la guerra.
Però si entenem que el fotoperiodisme no és només bèl·lic (n’hi ha d’altres com l’esportiu, el de “farandula”, el de crítica social,...), també havien d'haver antecedents per aquests gèneres.
En quant vaig veure la temàtica de Eugène Atget, mentalment vaig fer una associació. Les fotografies que feia a París per vendre-les als pintors i per altra banda, les fotografies que feia als drapaires que estaven marginats socialment per interès personal, tenien molt a veure al que ara diríem fotoperiodisme de crítica social. Atget podria ser uns dels primers en preocupar-se per fotografiar les classes socials més baixes que vivien a la mateixa ciutat que ell. La imatge ens mostra un centre de classificació protegit per un gos negre adormit.
“Chiffonniers, cité trébert, porte d’asnières, París” 1913
Tot això són exemples però no podrem parlar de fotoperiodisme com a tal fins que al 1889 es publiqui una fotografia en el diari “ Daily Graphic” de Nova York. Des de llavors és un gènere que ha crescut molt ràpidament i que ha evolucionat de manera molt diversa.
Fotoperiodisme actual:
Per acabar m'agradaria analitzar unes fotos de Tom Stoddart que és un reconegut foto periodista actual. Va néixer al 1953 i va començar la seva carrera en el món de la fotografia en un diari provincial d’Anglaterra però en 1978 se’n va anar a Londres i va començar a treballar FREELANCE. Ràpidament es va fer un lloc i ha treballat per la revista Time, el Sunday Times, ha estat present en les guerres de Sarajevo i Iugoslàvia, les conseqüències de Chernóbil, a Sudan, entre altres.
“Hombre robando a un chico hambriento, Sudan”"El desengaño que reflejan sus ojos mientras observa a su
torturador, la manera en que se despliegan sus dedos y la forma en general de su cuerpo son muy reveladores en esta fotografía"
Tom Stoddart
En aquesta fotografia veiem just el moment en que un home roba el menjar a un noi mort de fam.
Tot i que és una foto que fa temps que ha estat presa, et transmet una historia instantàneament que parla per si sola. Saps que és un fet puntual, un moment capturat, però desgraciadament també saps que no és un fet aïllat.
No necessites que t’expliquin res més, ni tan sols necessites veure la totalitat de la figura masculina que li treu el menjar, l’únic que necessites per entendre-ho és la mirada del noi, la bossa de menjar i la mà.
Les imatges en moviment passen per davant els nostres ulls les 24 hores del dia i desapareixent al moment. El fet de que sigui una foto i que pugis observar un moment congelat, fa que et pugis fixar en els detalls i et deixa pensatiu i li dones voltes. Et dones conta de la crueltat d’aquesta imatge, fins quin punt aquest fet no és una síntesis d’Àfrica, és a dir, “el gran home amb bastó, roba als més desafavorits”.
"Hambruna en Sudán"“Cuando se toma una fotografía así hay que actuar rápido y decidir qué es lo
que se quiere que vea el espectador. Las personas de la fotografía no están
inmóviles, y por tanto se cuenta con muy poco tiempo para decidir qué se quiere
hacer, así que hay que actuar siempre por instinto y capturar la imagen en
décimas de segundo” Tom Stoddart
Si en la fotografia anterior ho més important era el moment en que havia estat captada, en aquesta el que més m’ha sorprès és la composició.
En una fotografia és tan important el que es deixa fora del enquadrament com el que registres el el visor.
Aquesta és una foto on la força està en la mirada de la dona, el seu patiment. No es necessari veure la cara del seus fills tenim detalls per entendre la escena com seria les cames primes del noi que està dret.
links d'interès:
Tom Stoddart web del fotògraf.
Tema de debat sobre la fotografia i el periodisme. És un text bastant llarg però si voleu saber més del tema pot ser molt interessant.
Historia del fotoperiodismo en España
Periodismo fotográfico wikipedia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario