clases estética 09: La Fura dels Baus, l’art de la comunicació

Els primers comunicadors

Els trobadors, a l’edat mitjana, van ser el primers de practica l’art de la comunicació adreçat a la gent del poble. Creaven composicions literàries i musicals que representaven oralment, ja que la majoria de la gent era analfabeta. Varen aprendre l’art de la retòrica i la comunicació per poder captar l’interès de la gent més humil. Des d’aleshores el teatre ha estat un art més proper a la literatura i la retòrica que no a l’estètica. Amb el pas del temps i d’introducció de les noves tecnologies l’estètica ha rebut un paper molt important dins del camp del teatre. Actualment, i gràcies a les noves tecnologies, comunicar és molt senzill, però una bona comunicació visual, aquella que convenç, que ens fa sentir segurs, ens desperta emocions i sentiments nous, ens impacte i ens fa reflexionar és un art que no tothom pot dominar.

Un pas més dins del teatre
Actualment estem molt acostumats a veure tot tipus d’imatges i escenes, és per això que moltes accions ja no ens impressionen. La Fura dels Baus és un grup de performanc que ha sabut trobar el seu llenguatge convencedor, potent i emotiu. Les seves escenes violentes, agressives, de diàleg constant entre el públic i els actors fa que el seu teatre arribi al cor de la gent. La seva capacitat comunicativa no es basa, només, en el teatre sinó que combinen tecnologia, videogràfics, artil·lugis amb moviments, música i una gran interpretació de moviments corporals per part dels actors. Tots aquests element fan que siguin unes performanc innovadores i actuals, molt properes a un públic modern. L’observador no té un paper passiu en l’obra, sinó tot el contrari, forma part de l’actuació: els personatges es mouen per la zona que fins aleshores havia estat reservada pel públic. Implicant a aquest a participar a l’espectacle activament. Una altre innovació, en el camp del teatre, que ha dut a terme la Fura és l’adaptació de les seves obres a l’entorn, aprofitant els elements arquitectònics ja existents.

Espectacles de la Fura dels Baus
La Fura ha realitzat nombrosos espectacles des d’òperes, cinema, esdeveniment especials i macroespectacles o espectacles d’escenari. Les seves temàtiques son socials, crítiques, tecnològiques, relacions entre l’home i les màquines, el bé i el mal o la raó i l’instint. Aquest grup actua des del 1979, però no va ser fins al 1983 que van començar a practicar el que avui en dia anomenem llenguatge Furero. Obres com Accions (1984), Suz/O/Suz (1985), Tier Mon (1988), Noun (1990), MTM (1994), Manes (1996), OBS (2000), Naumon (2004), Metamorfosis (2005), l’òpera Götterdämerung (2009) o Les Troyens (2009) han fet de la Fura dels Baus un pilar de la comunicació visual dels nostres dies.

Un dels millors espectacles de la Fura dels Baus, i vist arreu del món, va ser l’actuació inaugural dels Jocs Olímpics dels 1992 a Barcelona. Esdevingué una dels espectacles més comunicadors a la història dels Jocs Olímpics. “Mediterrani, mar olímpic” va aconseguir transmetre un ideari lligat als orígens de la cultura de la ciutat que acollia els Jocs Olímpics mitjançant una posada en escena arriscada i innovadora.

Altres formes de comunicar
Altres empreses, més allunyades del teatre, com ara els estudis de publicitat, treballen amb el mateix objectiu que la Fura: impactar els sentiments de la gent i fer-los reflexionar sobre el que es parla. El seu treball va molt més lluny que la simple publicitat d’un producte; aquest estudis, molt minuciosos amb el seu treball, s’apropen més a l’estètica que a un anunci convencional de detergent. En podem veure algun exemple:

Al web http://www.landia.com/ , dins l’apartat de News i amb el títol “Ogilvy/ Valle Frut” podem veure un anunci que el seu sistema de comunicació és l’impacte, l’exageració. Per explicar l’estres que viuen les ciutats fa servir l’acumulació de paper, carpetes, documents, que arriben a sobre de les persones des de la part superior de la pantalla amb un cert impacte. Aquests, provoca la sorpresa a l’espectador, deixant-lo durant uns instants en intriga i sorpresa. Igual que la Fura, aquest anunci ens parla de la societat d’avui en dia, exposa la problemàtica criticant-la d’una forma irònica perquè la moralina arribi a fer reflexionar a l’espectador: si estàs estesat pren-te un descans.

Un altre bon exemple de critica de la societat mitjançant l’impacte és l’anunci “Water Ballons” del director Frank Budgen del web http://www.gorgeous.co.uk/main.php. Ens mostra una suposada guerra mitjançant globus d’aigua. En primera instància podria sembla que no són escenes d’impacte visual. Però al cap d’uns minuts l’espectador s’encongeix d’efecte, les imatges transmeten una violència incòmode que om no pot explicar però que acaba afectant als sentiments.

En vídeo Planestupido, que trobem a la home del web: http://www.rattlingstick.com/news8.html, observem un exemple d’impacta emocional relacionat amb la mort, la sang i allò “cafre”; tal com també fa l’analitzada Fura dels Baus. En aquest anunci podem veure una sèrie d’ossos polars que cauen del cel tot impactant amb edificis i finalment amb el terra. El director d’aquest anunci pretén afectar la sensibilitat de tot aquell que observa el curtmetratge i fer-los reflexionar sobre l’impacte mediambiental que suposes els avions que circulen diàriament.

Al web http://smugglersite.com/directors, podem veure el vídeo de “Murals” fet pel director Filip Engstrom on juga amb el color, les imatges ràpides i de moviment per a donar un màxim d’informació, un bombardeig de vídeos que impressionin a l’espectador. Aquest recurs és usat per la Fura per a il·lustrar els seus espectacles. Aconsegueixen captar un tipus de client dinàmic, innovador, fresc, jove i tecnològic.

Un altre exemple, una mica més allunyat del què fa La Fura és el vídeo “Phillips Carousell” del director Adam Berg, el podem observar al web anomenat en l’exemple anterior. Aquest anunci no usa imatges en moviment sinó que juga amb el desplaçament de la càmera per sobre d’una fotografia. Aquest s’assembla a l’analitzada Fura del Baus per la temàtica trencadora i impressionant. La violència regne a tot l’anunci, juga amb la gran qualitat de la imatge per captar un moment clau i puntal d’una escena policíaca. On interpretem molta tensió i incomoditat. Aquest anunci l’he destacat pel fet que es desmarca dels anuncis que estem acostumats a visualitzar. Veiem un recurs poc usat i en canvi molt dinàmic i interessant.

L’estètica Retro que moltes vegades vol transmetre la Fura la podem veure reflectida al vídeo de Prodigy anomenat “Breathe” del web http://www.academyfilms.com/flash/#/academy/music_videos/walter_stern/prodigy_breathe a l’apartat del director Walter Stern. L’estètic violenta, agressiva i provocadora ens convida a pensar la semblança que té aquest videoclip amb el treball de la Fura. Així com també veiem aquest recurs al videoclip Language “We are here” del mateix web creat pel director Ali Taylor.

Tots els anuncis escollits la veu en off o el diàleg no hi són presents, com tampoc en els espectacles de la Fura dels Baus. Aquest és un recurs molt interessant ja que només juguen amb el so de la música i l’impacte de les imatges. Podria sembla que en un espectacle o en un anunci és imprescindible una veu parlant per a seguir un fil, però amb els exemples donats veiem clarament que moltes vegades es fa més interessant i agradable veure un espectacle comunicatiu sense veu humana. En podem veure un exemple més al web http://smugglersite.com/directors, a l’apartat del director Nacho Gayan i amb el nom de “Honda Trip”. La llum, el color i el so son els protagonistes de l’escena.

Personalment crec que aquesta nova manera de comunicar ajuda a fer que les coses siguin més interessants i agradables. En un món com el d’avui en dia, on les imatges estan a tot arreu, cal un valor afegit a l’hora de transmetre qualsevol cosa per poder arribar al cor dels espectadors. A diferència de fa uns anys, per poder convèncer, ja no cal un text literari escrit d’una manera perfecte sinó tot el contrari: cal fer reflexionar a la gent mitjançant l’impacte visual.